Flors del calvari

Flors del calvari és un poemari conformat per tres parts diferenciades: Crucíferes, Esplais i Flors de Mira-Cruz. És un recull de poesies autobiogràfic que mostra el dolor de Jacint Verdaguer quan va ser suspès de les seves llicències com a sacerdot. L'autor va fer servir les poesies de Flors del calvari per cercar un consol, identificant-se així amb el turment que va patir Jesús. És un poemari variat, que va des de l'odi que expressa Verdaguer cap a la injustícia que està vivint fins a l'espiritualitat més pura.



Jacint Verdaguer (1845-1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesía catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingresar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. Al 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l’època. Igual que autors contemporànis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir al 1902 malalt de tuberculosis.