La soledat té arestes punxegudes, cares fosques o lluminoses, però també és l’à mbit des d’on es té la necessitat, potser l’obligació i tot, de donar respostes a tot el que ha estat i és la vida, i també al que hauria pogut estar. Els protagonistes d’aquests deu relats, grà cies a la destresa argumental i narrativa de Mercè Foradada, es miren al mirall amb à nims ben diversos: la dolçor d’una vellesa assumida, l’aspror d’un desengany que no s’accepta, l’amargor del rebuig, l’enveja del prepotent, la rebel·lia de qui vol ser recordat, la creativitat de l’inconformista o l’aïllament d’una sequoia de Califòrnia que ha pujat massa amunt. Un llibre de narracions que toquen la realitat, unes històries en què la quotidianitat i l’experiència busquen l’equilibri entre el que és rellevant i el que és prescindible, entre la transcendència i el valor de la senzillesa. Deu punts de vista, deu aproximacions a l’impuls de seleccionar el que convé preservar perquè sempre continuï existint.
Mercè Foradada (Villanueva y Geltrú, Barcelona; 1947) es una escritora española que ejerció durante su vida profesional de profesora de lengua catalana.2​ En su corpus creativo, los personajes principales son mujeres. Su primera obra publicada fue En el prestatge y se editó en 2002, después de ganar el premio Don.na 2001 con la novela.​ Esta primera obra, según reconoció la autora, tiene algunos rasgos autobiográficos y aborda la figura de una mujer que tiene que enfrentarse a un cambio en su vida tras superar los 50 años.​ Posteriormente, en 2003, publicó su obra narrativa Velles, amb V de vida con edicions 62 y profundiza en los recuerdos de la vida de diez ancianas.
